martes, 3 de noviembre de 2009

Poemes de vellesa - Josep Pla














Em va impressionar la imatge d'aquest home vell carregat de flors, segurament destinades a decorar una tomba, molt probablement la de la seva dona.

Quan s'arriba al final
de la vida -sigui quin hagi estat
el resultat-
la satisfacció, parlant seriosament,
no és gaire precisa.
Per això fa tant d'efecte,
en aquesta edat,
veure pujar l'adolescència,
constatar la seva ànsia de curiositat,
àvida de desig de transmutar
la vida vegetal en vida humana
malicosa i ingènua.
Si alguna cosa aclareixen els fills
és el desengany que els pares no han fet
en la vida. És el meravellós espectacle.

Munera, octubre '09

1 comentario:

  1. és nou el blog? no el deixis morir, al final s'acaba convertint en una espècie de fillet :)
    un petó, Sònia!

    ResponderEliminar