Amb la mirada fixa en un punt concret, atenta, com un felí. Ser tan autènticament tu, l'amiga més antiga. Sempre faré el possible per retrobar-me amb tu, morena, que vius darrere la mar.
Blanca, com els núvols, com la llum, la llum blanca que desprens amb el somriure, la mateixa llum amb la que m'il·lumines cada dia. Perpinyà, novembre '09
Em va impressionar la imatge d'aquest home vell carregat de flors, segurament destinades a decorar una tomba, molt probablement la de la seva dona.
Quan s'arriba al final de la vida -sigui quin hagi estat el resultat- la satisfacció, parlant seriosament, no és gaire precisa. Per això fa tant d'efecte, en aquesta edat, veure pujar l'adolescència, constatar la seva ànsia de curiositat, àvida de desig de transmutar la vida vegetal en vida humana malicosa i ingènua. Si alguna cosa aclareixen els fills és el desengany que els pares no han fet en la vida. És el meravellós espectacle.
Mirades innocents alhora que crítiques, tot i desinteressades, també sorpreses, encisades, meravellades, extasiades o simplement encuriosides davant la immensitat de possibilitats que presenta el seu entorn.